XI. Crida
Poble de Barcelona!
Comença una època nova en la
política de la nostra terra! Beneïts siguin els
enemics que han donat força als nostres braços!
I en aquesta hora solemne, jo et demano, amb tota
l’emoció de la meva ànima, amb tot el fervor
del meu cor, que no ens deixis sols, que vinguis al costat nostres
a pendre el teu lloc en les amples rengleres de l’exèrcit
de la Internacional.
Penseu, homes d’esquerra, que els
republicanismes inflats i lírics de l’any cinquanta,
ja no poden dir res a les consciències de les noves
generacions, freturoses de doctrines amb un contingut positiu; que
ja no diuen res absolutament als nostres obrers, desenganyats de
totes les velles polítiques.
I, als qui sou aquí i no heu nascut en
terres de Catalunya, i estimeu la vostra dolça i enyoradora
Galícia, la vostra gentil i florida Múrcia, la
vostra suau i llangorosa Andalusía, la vostra senyorial i
hospitalària Castella, la vostra forta i ardida Bascònia,
el vostre franc i noble Aragó, jo us dic: «Germans
nostres, ajudeu-nos amb tot l’ànima! Que solament
l’exemple de la Catalunya redimida i emancipada, podrà
portar l’alliberació de les vostres terres, dominades
avui per la més repugnant de les polítiques,
oprimides avui pel més infamant dels caciquismes, que us ha
foragitat de les vostres llars i us ha arrancat dels vostres
amors.
Ciutats i viles hi ha en el món que fan la
seva glòria de la glòria de les velles pedres dels
monuments que alçaren les gèneres pretèrites.
Són les ciutats del passat, les ciutats mortes dels poetes
elegíacs, les ciutats del turisme i de l’arqueologia...
Barcelona, com tantes altres ciutats i viles de Catalunya, és
una urbs tota abocada als dies nous. No per la majestat dels seus
monuments antics, sinó per les nostres inquietuds d’avui,
pels nostres amors d’avui, i per les nostres dolors d’avui,
fa Barcelona la seva glòria...
Amics: Visca la República Social de
Catalunya!